Els Highlands escocesos no et pregunten d’on véns. Simplement s’obren davant teu — salvatges, plens de vent i amb una bellesa que no espera res a canvi. Vam aparcar l’autocaravana al costat d’un llac tranquil una tarda, sense saber si hi passaria només una nit o dues. Jo, m’hi hagués quedat tota la vida sense pensar pensar-m’ho massa.
Cada matí em despertava amb el so de les onades trencant contra els penya-segats, mentre les gavines sobrevolaven els prats verds i els arbres es movien amb el vent. La natura era abundant i constant: rius, muntanyes i camps que semblaven no tenir fi.
Després, vam posar rumb a Dunnottar Castle, un castell impressionant situat sobre un penya-segat que domina la costa. Tot i que ara només es conserven les runes, és fàcil imaginar-se com deuria ser antigament. Cada pedra, cada mur i cada torre semblava explicar històries de vikings, cavallers i batalles.
Prop del castell, hi ha una zona d’estacionament per a autocaravanes. Està situat en una zona privilegiada, fantàstica per gaudir de les vistes. Ara bé, és recomanable arribar abans del migdia, ja que l’aforament és limitat.